dimecres, 7 de setembre del 2016

V Bivac a les Mallaes (2, 3 i 4 de setembre)

Enguany hem sigut un grup molt menut els que hem disfrutat del nostre refugi a Penyagolosa, segurament degut a la data, ja que ha sigut la primera excursió després de les vacances. Com que erem pocs  vam decidir eixir el divendres de vesprada en lloc del disabte de matí, i així fruir d'una nit més en aquell fantàstic entorn.



El dissabte de matí vam fer l'excursió que tradicionalment visita masos del voltant del de les Mallades. Enguany ens hem enfilat cap a llevant per pujar a la Moleta de Gargant i després baixar al mas del mateix nom. D'ací, per pistes i senderes anem veient els diversos masos: Gargant, mas del Caixó, el Planàs, mas de Griva, mas del Sord. Després de la fonteta creuem el barranc del mas de Vela i comencem a pujar per la falda del Marinet, de magnífiques parets clevillades de coves. El primer mas que hem trobat es el del Barranc. Pels seus voltants busquem l'ombra d'una carrasca i dinem. Continuem la senda pasant per dalt del mas d' Eusebio i per baix del del Marinet. Arribem al mas de Vela i des d'ací agafem una sendera que ens durà al llit del barranc del mateix nom. El  seguim pràcticament en línia recta aigües amunt fins el seu naixement. A l'altre costat del collet trobem el nostre refugi que ens protegeis d'una tempesta d'estiu, amb fort aparell elèctric i fins i tot pedregada.

El diumenge teniem prevista una excursió al cim del Marinet, però com que el dia anterior ja haviem estat per aquella zona, y perque el dia anava a ser molt calurós, decidim fer-ne una de més curta i protegida per l'ombra dels arbres. Anem al más de la Cambreta, on admirem els seus misteriosos petroglifs, baixem a la font i per la lloma del Conill a  Sant Joan, on ens refresquem. Tornem pel més conegut i transitat barranc de la Pegunta. Despres de dinar al refugi i d'una bona migdiada toca tornar cap a Castelló, ja pensant en l'edició de l'any que ve.

A més dels bonics paisatges cal destacar la gran varietat d'arbres i arbustos, algún d'ells de singulars, que hem pogut vore al llarg de les dues marxes: ginebres, cirers, carrasques, chops, roures, aurons, til·lers, pi roig, pi pinaster, pi negral, freixes...

Fotos i text: Pepe Valverde.