dimecres, 1 de març de 2017

Vilafranca - Benassal (25/02/2017

 Eixim de Vilafranca amb temps fresc, prenent el camí antic de Benassal. A l'altura del Els Abeuradors deixem el camí de Benassal per a vore les Coves del Forcall.

 Seguim pel camí del Molí Colau i en la font de la Canaleta esmorzem.

 Poc després travessem el Pla de Mosorro i passem al costat d'una monumental cabana de pedra seca.


En arribar al corral del Malladar, deixem el camí del Molí Colau i ascendim per pista fins al vèrtex de El Picaio, de 1304 m d'altitud, des d'on tenim unes vistes extraordinàries de la vall del riu Monlleó i de Penyagolosa. Descendim fins la Bassa del Mas del Cerro, i poc després empalmem de nou amb el camí antic de Benassal, que ja no abandonarem fins a arribar al poble. Passem pel Coll d'Ivol on dinem, el Pou Nou, creuem el Riu Sec, el riu dels Albers i el riu de la Solana, i arribem finalment a Benassal.






Fotos i text: Paco Ripollés.


dijous, 15 de desembre de 2016

PAISATGES DE TARDOR A LA TERRA ALTA (19 I 20 DE NOVEMBRE)

EXCURSIÓN A LA TERRA ALTA

Fin de semana con caminata, visita a bodega y cata de vinos.

  El sábado salimos muy temprano, pero como el viaje es por buena carretera, pudimos pegar una cabezadita.
  Mis compañeros caminaban por sendas con estupendas vistas, hablando y yendo poco a poco. Llegamos al Monument a la Pau, fué un momento emotivo al leer la poesía escrita en él.   Comimos tomando el solecito en la ermita de Santa Magdalena.


  Luego seguimos hasta la bodega de Pinell de brai, llamada la “Catedral del Ví”. La guía nos la enseñó explicándonos su construcción por el arquitecto César Martinell. Nos gustó mucho.   Martinell era un hombre muy inteligente, humilde y apasionado con su trabajo. Hay un montón de libros que hablan de él, y es asombroso lo que pensó e hizo durante su vida.
  Vino el momento de las catas y por fin el cuerpo fue entrando en calor, y también aumentando el ánimo. Nos reimos y charlamos muy a gusto.













 El domingo salimos por una senda hacia abajo, y llegamos al río en una zona muy hermosa, “La Fontcalda”, con agua termal, árboles y los alrededores de una belleza espectacular.

  A las 12 llegamos a la bodega cooperativa de Gandesa. La guía Pilar nos contó cómo se construyó, también a cargo de César Martinell. Hizo la explicación con tal pasión, gracia y conocimiento que nos encantó a todos. El pueblo trabajó unido, y con la colaboración de 48 familias acabaron la construcción en un año. ¡Vaya buen ejemplo!
  Llegamos a la cata helados (hace mucho frío dentro), pero nos sacó unas cuantas botellas y ¡vaya si nos calentamos! Estuvimos una hora con los vinos, las risas, y nos divertimos un montón.
  Ahora es hora de dar las gracias a todos mis compañeros, que fueron una delicia. Fue un fin de semana fantástico.

 Text: Pili Rucio.
 Fotos: Paco Ripollés



dimecres, 7 de setembre de 2016

V Bivac a les Mallaes (2, 3 i 4 de setembre)

Enguany hem sigut un grup molt menut els que hem disfrutat del nostre refugi a Penyagolosa, segurament degut a la data, ja que ha sigut la primera excursió després de les vacances. Com que erem pocs  vam decidir eixir el divendres de vesprada en lloc del disabte de matí, i així fruir d'una nit més en aquell fantàstic entorn.



El dissabte de matí vam fer l'excursió que tradicionalment visita masos del voltant del de les Mallades. Enguany ens hem enfilat cap a llevant per pujar a la Moleta de Gargant i després baixar al mas del mateix nom. D'ací, per pistes i senderes anem veient els diversos masos: Gargant, mas del Caixó, el Planàs, mas de Griva, mas del Sord. Després de la fonteta creuem el barranc del mas de Vela i comencem a pujar per la falda del Marinet, de magnífiques parets clevillades de coves. El primer mas que hem trobat es el del Barranc. Pels seus voltants busquem l'ombra d'una carrasca i dinem. Continuem la senda pasant per dalt del mas d' Eusebio i per baix del del Marinet. Arribem al mas de Vela i des d'ací agafem una sendera que ens durà al llit del barranc del mateix nom. El  seguim pràcticament en línia recta aigües amunt fins el seu naixement. A l'altre costat del collet trobem el nostre refugi que ens protegeis d'una tempesta d'estiu, amb fort aparell elèctric i fins i tot pedregada.

El diumenge teniem prevista una excursió al cim del Marinet, però com que el dia anterior ja haviem estat per aquella zona, y perque el dia anava a ser molt calurós, decidim fer-ne una de més curta i protegida per l'ombra dels arbres. Anem al más de la Cambreta, on admirem els seus misteriosos petroglifs, baixem a la font i per la lloma del Conill a  Sant Joan, on ens refresquem. Tornem pel més conegut i transitat barranc de la Pegunta. Despres de dinar al refugi i d'una bona migdiada toca tornar cap a Castelló, ja pensant en l'edició de l'any que ve.

A més dels bonics paisatges cal destacar la gran varietat d'arbres i arbustos, algún d'ells de singulars, que hem pogut vore al llarg de les dues marxes: ginebres, cirers, carrasques, chops, roures, aurons, til·lers, pi roig, pi pinaster, pi negral, freixes...

Fotos i text: Pepe Valverde.

dissabte, 9 de juliol de 2016

Riu Palància: Naixement i Rambla Seca (25/06/2016)


Llegamos a Bejís sobre las 8:30h, paramos en el bar Lázaro a tomar café y "coca de San Juan". Al salir del pueblo el autobús de 50 plazas, no podía girar. Los vecinos del pueblo ayudaron y entre las risas de todos, superamos el pequeño percance.
Iniciamos la ruta en la fuente de Los Cloticos, en la que llenamos nuestras cantimploras. Por una senda muy bonita llegamos a la masía de El Molinar (conjunto de casitas reformadas, todas alrededor de una era usada en su tiempo para la trilla).


El recorrido hasta el nacimiento del Palancia, lo viví con pena y angustia. Este año las escasas lluvias originaron que no hubiese agua en ese tramo, ni tampoco en las piedras donde nace. El espectáculo está servido cuando se ver salir el agua a borbotones de entre las piedras.




Esto quedó compensado con creces cuando nos adentramos en la garganta. Un espectáculo maravilloso, donde las paredes se van cerrando y quieren abrazar al caminante. La entrada fue lenta, lo que permitió disfrutar más del paisaje que nos envolvía.

Al salir, nos esperaba la rambla, llamada del Cascajar. Vegetación, estratos en librería, algo especial que disfrutamos mientras almorzábamos.
Después teníamos una pequeña subida que se aligeró mientras veiamos los innumerables fósiles pegados en las piedras. Algunos compañeros expertos los fueron clasificandoy nos explicaron las distintas variedades.

Desde la parte más alta, pudimos contemplar la Peña Juliana, La Salada, Peñas de Amador y nuestra querida Peña Escabia.
Luego una senda muy sombreada, nos llevó de nuevo al Molinar, dode hicimos la foto de grupo!


En media hora llegamos al camping Los Cloticos,nos bañamos en las pozas, agua fresca que agradecimos y fué un estupendo premio después de las 4h de marcha.


Ya refrescados, nos esperaba una excelente paella de la que dimos buena cuenta, cervezas, postres caseros..........

Después de una buena siesta el autobús nos recogió a las 18h.
Mi sensación es que el grupo de 24 personas, disfrutó, hubo muy buen ambiente todo el día y yo como organizadora muy agradecida por permitir que os enseñe esos rincones, donde nació y se crió mi padre y a los que tengo un enorme cariño.
Hasta la próxima!

dimarts, 28 de juny de 2016

XVIII ALTO TAJO: Riu Cabrillas i barranc del Horcajo (Peralejo de las Truchas)

Dissabte 18 DESCENS DEL RIU CABRILLAS
 Text: Enric Forcada.
La baixada pel riu Cabrillas, des de prop de Megina, junt al Jàndula, es va fer lentament, però amb prou seguretat i ambs escasos errors, atès que un mes i mig abans , havíem anat uns quansts a netejar les dues vores i explorar els molts embolics i sendes perdedores que són pròpies del Cabrillas.
Vam creuar el riu més de trenta vegades .De tant en tant el camí avançava pel mateix llit del riu i calía protegir les motxilles.
El paisatge espectacular, alternant les zones humides, amb els penyasegats , estrets i congosts,
Vam pasar per la Huelga del Valiente i el Molí Modorro i vam veure gran varietat d’arbres, flors, vegetació de rivera i varietat d’ocells.

Detencions habituals per tal de fer recomptes dels caminants, perquè que sense ser difícil, el recorregut és embolicat i pràcticament no està transitat i podríem haver perdut algún membre de l’expedicó.
Al final , premi de bany, per alguns valents al pont sobre el Cabrillas de la pista que va a la Laguna de Taravilla.
Després a Peralejos a cumplir am el ritu del pernil, a degustar la cuina autòctona i a la tertulia i velada posterior, com és habitual en aquestes marxes.

Diumenge 19 BARRANC DEL HORCAJO, RIU TAJO, PERALEJOS DE LAS TRUCHAS

Comencem prop del collado del Rabadan , coincidim amb el GR-66 i baixem molt lentament pel meravellós barranc del Horcajo, parant en els molts racons, balmes i zones humides, veient i fruint de la natura en estat pur.
Arribem al marge esquerre del Tajo i seguim per un camí ombrívol fins al pont del Martinete. Per una pista tranquil·la, amb moltes fonts naturals junt al camí, i sempre amb el Tajo al nostre costat, arribem al gual que hi ha prop de l’antic hotel, avui tancat, on ja fa molts anys va fer nit el Centre , en una de les primeres expedicions per aqueste terres.
Vam creuar el riu; algú es va descuidar i va prendre un bany involuntari abans d’hora. Després vam fruir del bany i del merescut descans.












Després dinar d’acomiadamnet a l’Hotel del Tajo a Peralejos i foto de grup amb els propietaris de l´Hotel.
Com és ben conegut, aquestes excursions per les terres del Alto Tajo, es deuen al benvolgut Arturo Baltanàs, que ens va despertar l'interés i l'admiració i per aquests esplèndids indrets.
Ens van aconpanyar durant els dos díes, dos fills i dos nets d'Arturo i el seu record, comentaris i consells, estaven presents entre nosaltres en tot moment.
A la tornada ens vam parar un moment a Chequilla, simplement per donar a conèixer aquest curiós poble i els seus monuments naturals de rodeno, als que no el coneixien i recordar l'excursió que fa uns anys va fer el Centre dés d'Orea, per Checa i Chequilla a Peralejos de las Truchas.












 Fotos: Pepe Valverde.

dilluns, 16 de maig de 2016

XODOS-ATZENETA (14/05/2016)

Eixim de Xodos i passem pel Llavador, la Font de Baix i Les Barraquetes per a arribar a la Lloma, on esmorzem. Seguim per la Selleta, i la Nevera d'Atzeneta, que es troba mig derruïda. En un llarg descens visitem el magnífic Roure de la Nevera, el Pou de la Nevera, els Masos del Pou de la Riba, els Plans de la Torrentina i seguim el descens al costat del Barranc del Forcall fins la Font del Forcall. Ascendim pel Barranc de l'Espinal entre una menuda roureda, i arribem al Mas de Vidal, on dinem.Enllacem amb el camí d'Atzeneta a Xodos, ens desviem uns metres per a vore dos arbres singulars, un pollancre i un roure, i continuem per a vore L'Ullal del Gorg, surgència per on desborda l'aqüífer en època de grans pluges,, i passant pel Magranar arribem finalment a Atzeneta.









Text i fotos: Paco Ripollés.
Track